La nostra mirada

Base metodològica de la nostra intervenció

Mirem a les persones amb discapacitat  intel·lectual i/o amb trastorns de salut mental amb una visió optimista, amb una clara aposta per les seves capacitats i amb una metodologia de treball mitjançant la que promovem el seu  desenvolupament personal, a partir de la ferma convicció que totes les persones tenen dret a rebre tots els suports necessaris i adequats.

Cal que els recursos s’adaptin a les persones i no les persones als recursos. I per aquest motiu es treballa des de la flexibilitat de serveis, atenent i acompanyant en tot moment les diverses necessitats de la persona en les diferents etapes i moments del seu procés vital.

Fonamentem la nostra intervenció en què la persona és l’eix central de la intervenció, i basem l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental en el model de qualitat de vida.

Aquesta s’entén com “un concepte que reflecteix les condicions de vida desitjades per una persona, relatives a les vuit dimensions troncals de la seva vida: benestar emocional, relacions interpersonals, benestar material, desenvolupament personal, benestar físic, autodeterminació, inclusió social i drets” (Shalock, 2000, p. 347).

Paral·lelament, a Fundació Astres entenem el concepte de qualitat de vida tenint en compte diverses qüestions:

Nova percepció d’oportunitats

Una nova percepció de les possibilitats vitals de les persones en situació de risc d’exclusió social; prestant més atenció als següents aspectes clau:

  • L’autodeterminació; recolzat en l’article 12 de la Declaració dels drets de les persones amb discapacitats intel·lectuals de I’ONU (ONU, 2008), el qual especifica que s’han de respectar els seus drets, la seva voluntat i les seves preferències.
  • La inclusió comunitària; segons la definició d’inclusió social de la Unió Europea de 2004.
  • La igualtat i les possibilitats reals i viables per a l’actualització del seu potencial humà.

Atenció centrada en la persona i l’entorn

Una atenció centrada en la persona i l’entorn; d’acord amb les definicions abans citades que emmarquen la nostra acció, i amb la definició de J. O’Brien (2002) del model de Planificació centrada en la persona (PCP). Aquesta planificació s’entén com un procés estratègic de col·laboració per ajudar a les persones a accedir a suports i serveis per incrementar la seva qualitat de vida, basat en les seves preferències, valors i eleccions (FEAPS, 2007

Desenvolupament d’opcions i sistemes de suport

Un desenvolupament de les opcions i els sistemes de suport basats en la comunitat, sempre però donant importància central al punt de vista, les eleccions i l’experiència de cada persona (segons el Model de suports de Schalock y Verdugo; esmentat a Schalock, Brown i Brown, 2002).

Concepció biopsicosocial i enfocament sistèmic

Un ús de la informació sobre els resultats relacionats amb la qualitat de vida per a múltiples fins, partint de la visió de la persona com un tot des d’una concepció biopsicosocial i un enfocament sistèmic. La concepció biopsicosocial ens permet entendre a la persona de manera més holística, considerant tots els agents biològics, psicològics i socials que tenen un paper significatiu en el context de la seva discapacitat.

Vinculació sana i efectiva i capacitats resilients

Tenint en compte els valors del respecte,  l’escolta activa i el suport en la presa de decisions de la persona per tal que aconseguim una vinculació sana i efectiva que ens ajudi a potenciar l’autoestima de les persones ateses, i potenciar i ajudar a despertat les seves capacitats resilients. Els conceptes de vincle i resiliència resulten clau a l’hora d’abordar i dur a terme les intervencions amb les persones ateses en els nostres serveis, i aquests  aspectes es treballen de manera constant i transversal amb els nostres professionals en els plans de formació, així com en la relació amb les persones ateses.

Per donar una atenció global a la persona, perseguim que les actituds que caracteritzin als i les professionals siguin coherents amb uns principis d’ètica i amb unes competències bàsiques que assegurin posar en pràctica habilitats comunicatives i d’autoconeixement; que reflecteixin saber posar-se en el lloc de l’altre, i ser capaç d’expressar i reconèixer el que l’altre necessita. Això des de l’enfocament de la intel·ligència emocional (Goleman (1996); paradigma que fa referència a habilitats relacionades també amb l’autocontrol, l’entusiasme, l’empatia, la perseverança o la capacitat per a motivar i motivar-se, i que poden aprendre’s i perfeccionar-se amb els mètodes adequats.

Garantim també un procés de millora continua, a partir de la participació de l’equip en espais d’anàlisi, revisió i avaluació de la pràctica professional, eix central del sistema de qualitat del grup d’entitats.

Publicacions d’interès

Bones pràctiques en l’Acció Social

Marc teòric
Eixos identitat #07

Pautes per una acció social inclusiva. Eixos Identitat #08

Diccionari de competències
Eixos Identitat #11

Aquesta web utiliza cookies pròpies per funcionar correctament. Cal acceptar el seu ús i el processament de dades per aquest propòsit.    Més informació
Privacidad